Sant Jordi

 Tot prové d'una llegenda que diu aixi: 

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Llegenda de Sant Jordi amb dibuixos

El 23 d'abril, a els catalans surten al carrer per celebrar la Festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, el Dia de Llibre i la Fira de les Roses. Les roses, els llibres i els senyeres ocupen els carrers de i els places d'arreu del país. Es commemora la mort de aquets sant, el 23 d'abril a l'any 303. És un dia en què tradicionalment a Catalunya, és el dia dels enamorats. El costum tradicional (des de l'segle XV) es regalar una rosa vermella «com la sang del drac»a l'estimada, actualment, la rosa vermella (que simbolitza la passió) sol anar acompanyada de la senyera i una espiga de blat (símbol de la fertilitat). És un obsequi entre les parelles, però s'efectua també entre tots els éssers estimats (familiars, amics, col · legues). En les últimes dècades es promou també molt la venda de llibres amb signatures dels autors i un descompte en el preu de venda, ja que el 23 d'abril és oficialment, des de 1929, el dia del llibre, pel motiu de la mort Miguel de Cervantes i William Shakespeare en aquest mateix dia de diferent anys.

En Aragó el 23 d'abril es festa perque la festivitat en aquesta data per el regne va ser declarada per les Corts d'Aragó que fos «perpètua, guardada, observada i celebrada solemnement» el 1461, en canvi en catalunya no es un día festiu però si es celebra Sant Jordi

Setmana Santa i els costums

 Origen de les processons

Les tradicionals processons que veiem per Setmana Santa tenen el seu origen en les processons que , des de l'antiguitat , es realitzaven en tots els pobles i religions . Els jueus ja realitzaven processons per Pasqua , Pentecosta i les Festes dels Tabernacles , i els primers cristians es reunien per portar els cossos dels màrtirs fins al Sepulcre . Pot ser això sigui el motiu de que tregin les processons i simbolitza que treuen a Jesús (que es pot considerar un màrtir) en motiu penitencial i netejar els seus pecats.

És cert que les processons de Setmana Santa , tal com es realitzen a Espanya tenen una gran similitud amb les celebracions dels triomfs romans i és possible que, després del Renaixement , algunes d'aquestes ornamentacions de triomf s'anessin incorporant al ritual processional .




Significat de les processons

La participació en una processó significa un homenatge i un reconeixement públic a Jesús , a la Verge o als sants que són portats a camina .

En la Setmana Santa , a més , hi ha un un motiu penitencial : els penitents procesionan per netejar els seus pecats i mostrar públicament el seu penediment . Les llums que porten mostren que caminen cap a la llum que és Crist i sent un acte públic de fe , és una de les més sublims manifestacions externes i públiques amb les quals es demana millorar.

La manifestació privada de la fe passa a ser pública i els carrers es converteixen en una Església . D'aquí el engalanament de les cases , l'adorn dels balcons i el silenci que recorre cadascun dels racons de la Setmana Santa .
Video Setmana Santa preocessons a Sevilla 

Altres celebracions.


Es tipic menjar torrijas en setmana santa.
Es tipic no menjar carn el divendres sant. Sobretot a catalunya es celebra el dia de la mona, que es un tortell o simplement figures de xocolata que els padrins regalan al seus fillols.

La mona de Pasqua és un aliment típic de les regions murciana, valenciana, catalana, aragonesa i castellanomanxega. Un aliment similar, denominat tortell o "roscu" de Pasqua i que es serveix en aquests dates és típic a Astúries i Galícia. És una coca de la Pasqua, la degustació simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

DIA DEL PARE.

Dia de Sant Josep és el dia , actualment no festiu , en el qual se celebra el dia del pare . Correspon al 19 de març. Es tracta d'una festa antiga que recentment, per paral·lelisme, ha inspirat la creació d'un dia de la mare, que se celebra el primer diumenge de maig .D'acord amb el cristianisme, Josep és el pare adoptiu (el " biològic " seria Déu ), de Jesús.

ORIGENS DIA DEL PARE:

Potser moltes persones poden pensar que la celebració del dia del pare va sorgir només per a comercialitzar alguna data o bé per vendre alguns productes , però no, ja que la idea va sorgir amb una altra intenció.

 La idea d'aquesta celebració va sorgir gràcies a la senyora Sonora Smart Dodd, de Washington, Estats Units, qui volia d'alguna manera reconèixer al seu pare que es va fer càrrec de tots els seus fills en morir la seva esposa. 

Va ser en l'any de 1909 quan la senyora Dodd va fer aquesta proposta sense obtenir bones notícies i va anar fins el 19 de juny de 1910 a Spokane, Washington va ser quan es va celebrar per primera vegada el dia del pare.Ja adulta, Sonora va veure en el seu pare un home valerós, afectuós i desinteressat, que havia realitzat tot tipus de sacrificis per treure endavant la seva família.

A causa de que el seu pare havia nascut al juny, Sonora va escollir el 19 de juny de 1910 com data per celebrar el Dia del Pare en honor al seu.El 1924 el president Calvin Coolidge va recolzar la idea i convertir el Dia del Pare en una celebració nacional. 

Finalment el 1966, el president Lyndon Johnson va signar una proclamació presidencial que declarava el tercer diumenge de juny com a Dia del Pare als Estats Unit.

 La majoria de països del continent americà es van sumar també a aquest festeig.

 A Amèrica Llatina se celebra el Dia del Pare cada tercer diumenge del mes de juny , on es festeja als oncles, avis i pares en general. 
A Espanya ia gairebé la majoria de tots els països , el dia del pare és el 19 de març amb motiu de la festivitat de Sant Josep, el pare de Jesús .


A Catalunya , és tradició aquest dia menjar crema catalana, que per aquest motiu es diu també crema de Sant Josep . En canvi, en molts països catòlics el 19 de març, Dia de Sant Josep, és un gran esdeveniment . Sant Josep era el ''pare'' de Crist, d'aquí que s'hagi escollit aquest dia per celebrar el Dia del Pare.A Espanya el dia 19 de març també es celebra el Dia del Pare i és un dia molt important. Es felicita als pares i també a les persones que es diuen Josep o Josefa. Aquestes felicitacions de vegades van acompanyades de petits regals, encara que normalment es donen postals i aquest dia es celebra en família.

Cal destacar la celebració que es fa a València, on les falles són l'element festiu més destacable. Les falles són monuments o escultures artístiques , satíriques o grotesques sobre qualsevol cosa, persona, esdeveniment, etc. Bastant desafortunat per cridar l' atenció dels ulls crítics dels fallers. Totes les escultures són cremades la nit de Sant Josep, excepte la guanyadora del concurs de falles que és indultada.


 Video fallas de Valencia

Tradicions a Àsia  

A Filipines es festeja el tercer diumenge de juny.

Al Japó és anomenat "chichi no hi" i es festeja el tercer diumenge de juny.  
A la República de Turquia és anomenat "babalar günü" i es festeja el tercer diumenge de juny.  

Tradicions a Amèrica

En l'Argentina el primer festeig es va realitzar un 17 de agost de 1958, en honor a José de Sant Martín ( dia en què mor ) , considerat "Pare de la Pàtria " . Però també es festeja el tercer diumenge de juny , com en altres països .
 
A Bolívia i Hondures es festeja el 19 de març , dia de Sant Josep segons la tradició catòlica ( sant patró dels fusters ), segons la Bíblia , Josep, el pare de Jesús , era fuster .
Al Brasil se celebra el segon diumenge d'agost .

A Xile es festeja per costum el tercer diumenge de juny . No obstant això , la data oficial és el 19 de juny.

A Cuba se celebra el tercer diumenge del mes de junio.

Als Estats Units el primer dia del pare va tenir lloc a Washington el 19 de juny de 1910. Es van celebrar misses com homenatge als pares en altres ciutats dels Estats Units . Oficialment se celebra a tots els Estats Units des de 1924 , quan el president Calvin Coolidge , el va declarar com a celebració nacional . El 1966 el president Lyndon B. Johnson va signar una proclamació que declarava el 3r . Diumenge de juny com a data per a la celebració del dia del pare .

A Guatemala i a El Salvador el festeig és el 17 de juny.

A Equador es va festejar per primera vegada el 23 d'agost de 1957 i se celebra cada any el tercer diumenge de juny . Les setmanes prèvies els nens dediquen a l'escola unes hores al dia a un regal per als seus padres.

A Panamà es festeja el tercer diumenge de juny .

En el Perú es commemora el tercer diumenge de juny , en aquest dia les famílies acostumen reunirse.

A la República Dominicana se celebra l'últim diumenge de juliol.

A Veneçuela es festeja el tercer diumenge de juny .

A Colòmbia , Costa Rica , Mèxic i Paraguai es festeja el tercer diumenge de juny .

A Nicaragua La primera celebració del 23 de juny com " Dia del Pare Nicaragüenc " es va realitzar en 1960.4 Com en el cas del "Dia de la Mare Nicaragüenc ", fins l'any 2012 no va existir cap decret legislatiu o executiu que fixés aquesta data com un merescut reconeixement social i de promoció a la paternitat responsable, també la celebració del Dia del Pare és ocasió propícia per reforçar els valors i conductes de paternitat responsable , així com per destacar exemples d' pares complidors .Cada any el 23 de juny és la data escollida a Nicaragua per honrar, expressar afecte i reconeixement social als homes que compleixen amb les seves responsabilitats familiars de pares. A aquells homes que estan, o han estat, al costat de les seves filles i fills donant-los suport efectivament en el seu desenvolupament i criança. Per mera coincidència, a partir de 1980 es va associar el 23 de juny -Dia del Pare Nicaragüenc- a la commemoració del natalici de Carlos Fonseca Amador, un destacat revolucionari i intel · lectual .