EVANGELIS SINÒPTICS

Els evangelis sinòptics són tres dels evangelis canònics(que van ser escrits el primer segle de la nostra era, van ser acceptats per les autoritats eclesiàstiques com a part del cànon del Nou Testament), en concret els de Mateu, Marc i Lluc.

Marc Mateu i Lluc s'agrupen en el grup de evangelis sinoptics per la seva semblança en els passatges i altres caracteristiques.

Els evangelis sinòptics van ser escrits segons l'exegesi modera de la següent manera: l'Evangeli de Marc entre els anys 65-70, a Roma segons la hipòtesi més acceptada, l'evangeli de Mateu escrit en la dècada dels 80 a Antioquia, i l'Evangeli de Lluc escrit segons la majoria dels exegetes cap a l'any 85. Cal destacar que Eusebio diu que va ser escrit entre els anys 60-64, Sant Jeroni també opina el mateix que Eusebi.

Tradicionalment se sol representar als quatre evangelistes mitjançant quatre símbols. L'ordre en què apareixen en el Nou Testament són:

L'àngel (un home amb ales): Mateu.

El lleó: Marc.

El bou: Lluc.

POWER POINT SOBRE L'AMOR

https://www.dropbox.com/s/c7lnswr55k7t67i/L%E2%80%99amor.pptx

DADES NADAL

•  DADES NADAL
  
  
  Gastos: Les families espanyolas gastaran casi un 12% menys aquest nadal. Cada Persona gastara 59 euros menys que l'any pasat, en Madrid i Catalunya es on mes diners es gasti en aquestes festes, els aliments i els regals son els que menys retallades sofriran. El que es interesant es que per primera vegada desde que va començar la crisi la intencio es gastar mes que l'any pasat, que la tendencia en els ultims anys es cada vegada reduir mes el presupost.
  
  
  
  
  Loteria: Els capítols on el descens de les despeses és més significatiu en els últims anys són en loteria i oci , on s'ha passat de gastar 133 euros i 209 euros , respectivament , el 2008 , a 65 i 60 euros el 2013 . Això es deu al fet que els consumidors ho consideren prescindible .Els espanyols , però, gastaran més diners en aquestes festes en el capítol d'alimentació a la llar . La mitjana nacional se situa en els 180 euros, un 5,75% menys respecte als 191 euros del 2012 .Un fet que s'explica en la recerca de menús més econòmics per a les celebracions i s'ajusten les quantitats comprades al realment necessari.La despesa en joguines i regals també pateix una retallada aquest any i se situa en els 150 euros , un 8 % menys enfront dels 163 euros de 2012 , ja que les famílies es neguen a renunciar a aquestes despeses en les festes nadalenques .Així , la partida que més redueixen els espanyols per a aquestes dates és l'oci, ja que es retalla un 23% i se situa en els 60 euros per persona el 2013 .El segon apartat que pateix una retallada més significatiu és el de la compra de loteria , que disminueix un 20,7% respecte al 2012 , fins situar-se en 65 euros , és a dir , s'estima la compra d'una mitjana de tres dècims per persona .
  
  
  
  Muertes por carreteras en navidad: En 2013 es l'any amb menys morts per carretera en Espanya. La xifra de morts de 2013 que estar pels 1.130 es la mes baixa desde que hi ha estadisticas. A trafic no constan els accidents mortals en la nit vella ni en any nou.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
   

La candelera

La candelera es la que als 40 dias del Nadal es celebra la presentacio de Jesús al temple de Jerusalén y la purificacio de la seva mare Maria, un rite obligatori en la tradicio judía basado en la oferta i bendició de candelas de cera. La tradició diu que el dia de la candelera es el dia en el qual el pesebre es desmonta.

Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mitjà exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu".

Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera "plora"), és quan la primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera "riu" i indica que la primavera tardarà més en arribar. Una variant del refrany és "Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.", relacionant el dia amb la floració.

Barri Gotic

Pl. Sant Jaume i voltant 

Punt on s'encreuaven els dos carrers principals de la ciutat romana, actualment alberg de les dues institucions més importants de la vida política de la ciutat, l'Ajuntament i la Generalitat.
L'aspecte que té actualment la plaça és obra del municipi progressista de 1823.

 

 

 

 

 

Plaça del Rei

Donant accés al Palau Reial Major i a la Capella Reial, no cabia cap altre nom per a aquest espai que ha estat definit com "la més noble unitat urbana de la Barcelona vella"

• Palau del Lloctinent:

  Adreça:

  C Comtes, 2

• Palau Reial Major Casa:
  

  Adreça:

  Pl Rei, 7*9

  Clariana Padellàs :

  Adreça:

  C Veguer, 2*4

Escultura Topos V:
Adreça:
Pl Rei, 11





Plaça de Garriga i Bachs

• Andreu Garriga i Bachs va donar una casa de la seva propietat, al carrer del Bisbe, per tal que fos enderrocada i possibilités la construcció d'una placeta destinada a la col·locació del monument que la presideix. 
  Monument als màrtirs de 1809 :
  
  Monument a la plaça Garriga i Bachs dedicat als barcelonins que es van aixecar contra el domini napoleònic i foren executats.
  Fet en bronze, és obra de Josep Llimona.
  L'àngel de pedra que forma un relleu a la paret, obra de Vicenç Navarro, va ser inaugurat el 1941.
  
  
  

  Carrer del Bisbe

  Artèria principal de la ciutat romana, aquest carrer segueix essent una de les grans vies de la Barcelona gòtica, i actualment la unió entre la plaça Nova i la plaça de Sant Jaume, dos centres neuràlgics dels ciutadans d'avui en dia
  
  Portal del Bisbe: inicialment la Porta Praetoria donava accés a la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, ciutat romana fundada l'any 15 aC, a l'època de l'emperador August.
  De les tres arcades que tenia, el que veiem actualment és un dels passos laterals per als vianants, i les dues torres de planta circular que defensaven els costats (s. I-V dC.)
  Al segle XII, les dues torres, propietat dels ardiaques de la catedral, van ser completades i reformades.Al segle XVI s'hi van obrir diverses finestres.
  El 1614 la Generalitat hi construeix un arc i una galeria que l'any 1823 són destruïts. L'aspecte que té actualment és de 1883-1895. A la torre de l'esquerra hi ha la fornícula de Sant Roc.
  
  Santa Església Catedral Basílica de Barcelona - Claustre:
   Adreça: Pla Seu, 3
  
  
  
  
  
  
   
  Edifici Palau de la Generalitat:
  

  Adreça:

  Pl Sant Jaume, 4

  
  
  
   
  Casa dels Canonges:
  

  

  Adreça:

  Pietat, 2*6

    

  Fals pont gòtic:
  

  Pont d'estil gòtic modern que uneix el Palau de la Generalitat amb les Cases dels Canonges. Va ser construït el 1928 per Joan Rubió i Bellver.
  Rubió i Bellver pertany a la generació final del modernisme. Va desenvolupar la part més important de la seva obra a partir del 1900. Deixeble i col·laborador de Gaudí, amb qui va treballar fins el 1905, va ser un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques del seu mestre, potenciant el corrent que més tard es coneixeria com "gaudinisme".
  Pel seu compte va construir una notable sèrie d'edificis entre els quals cal assenyalar, a Barcelona, les cases Macari Golferichs (1901) a la Gran Vía de les Corts Catalanes, la casa d'Isabel Pomar al carrer Girona, el Frare Blanc a l'avinguda del Doctor Andreu, la casa Manuel Dolcet a l'avinguda de Vallvidrera i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat.
  Va ser president del Cercle Artístic de Sant Lluc des del 1904 fins al 1906 i des del 1912 fins al 1914.
    
  

  
  

  
  

   Carrer Paradís 

     L'atri de la primitiva catedral (segle VI?) anomenat popularment paradís quedava sobre el que ara és el carrer del mateix nom. 

  
  

  Museu d'Història de Barcelona - Temple d'August:
  

  Adreça:

  C Paradís, 10

  
  

  
  

   

  
   

  
  
  
  
  
  

  Pati Llimona

   Aquesta placeta deu el nom a Tomàs Llimona, que va adquirir l'edifici que hi ha de l'any 1779. 

  Centre Cívic Pati Llimona:Casalot gòtic inaugurat com a centre cívic el 1991, ha conservat l'original terrassa sostinguda sobre mènsules amb figures del s. XV, possiblement obra de Jordi Johan.
  

  A una de les sales hi ha pintures gòtiques murals.
  A la porta d'entrada hi ha una escultura del perruquer Lluís Llongueras.
  Dins l'edifici hi ha les restes d'una casa romana adosada a una de les portes de la muralla, visible des de l'exterior.
  El nom de Llimona es deu a Tomàs Llimona, que va comprar l'edifici el 1779.
  
  
  
  

  Carrer del Regomir

  No és clar l'origen d'aquest nom. Podria derivar de rei Gamir (cap de les forces que defensaven la ciutat quan Lluís el Piadós va conquerir-la l'any 804) o bé del Rec Mir, quan als inicis del segle XI el comte Mir va emprendre la restauració del vell rec romà per aprofitar-ne les aigües i abocar-les després al Merdançà (una de les rieres que envoltaven la ciutat emmurallada). 

   
  Capella de Sant Cristòfol