divendres, 22 de novembre de 2013

NADAL

NADAL

És la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica, la Protestant i algunes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales, com ara lagrega, la romanesa i la búlgara, celebren Nadal el 25 de desembre (la tradició afirma que des de Liberi I). Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales, en canvi, com ara la de Constantinoble i la russa, el celebren el 7 de gener, ja que no van acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari juliàde l'època romana.
Malgrat el seu origen marcadament religiós, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó. En català, la paraula Nadal ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons usen el terme Christmas, que significa "missa de Crist", i en algunes llengües germàniques com l'alemany la festa s'anomena Weihnacht, que significa "nit de benedicció".
A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial. Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre, lesnadales, les estrenes, les postals de Nadal,el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.

Nadal als Països Catalans disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és la realització del pessebre (que també es fa en molts altres indrets de tradició cristiana) i una altra el tió de Nadal (una tradició compartida amb l'Aragó i Occitània), també anomenat tronc, tronca o simplement tió. També ho és el fet de celebrar Sant Esteve, el dia després de Nadal, per a poder-se reunir així amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar per Nadal. En aquest dia especial els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen alguns diners.
TRADICIONS
A moltes comarques es fa la rabassa de Nadal, on el fillol dóna una felicitació al padrí, i aquest li respon amb un regal, que segons el lloc pot ser un tortell de Nadal o un present. També és molt típic a molts pobles de Catalunya anar a veure Els Pastorets, representació teatral centrada en l'adveniment de Jesús. És tradicional a les Balears, la recitació dels Poemes de Nadal, per part dels infants de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a canvi de llur actuació.
Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, a Mallorca i a l'Alguer s'interpreta tradicionalment, de l'edat mitjana ençà, el Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les Matines de Nadal, i que relata com serà la fi del Món i el dia del judici final. La tradició del cant de la Sibil·la a Mallorca va ésser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO l'any 2010. A Menorca, Ontinyent, Barcelona, Gandia i altres poblacions dels Països Catalans s'ha recuperat des de fa uns anys el Cant de la Sibíl·la i s'interpreta en algunes esglésies. Com a trets no exclusius delPaís Valencià, es pot destacar el costum de donar les estrenes la vesprada de Nadal als infants segons van cantant nadales.

MENJARS TIPICS DE NADAL
El menú típic de la cultura catalana pel dia de Nadal és l'escudella i la carn d'olla de primer i tall de segon. L'escudella és un brou molt complet que es fa amb tota mena de carn (vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc...), així com amb la tradicional pilota (carn picada, all i julivert), patates i cigrons. De primer, per tant, se serveix el brou amb galets grans (típics de Nadal) i es treu a taula tota la carn d'olla que s'ha utilitzat per poder servir-se acabada la sopa. De segon, segons la tradició s'ha de servir tall, és a dir, carn. El més habitual és que sigui pollastre o vedella al forn o a l'ast. Aquest àpat s'acostuma a acompanyar de cava o vi negre. Per postres es serveixen els torrons i lesneules acompanyats de moscatell.

ADVENT

En la religió cristiana, s'anomena advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià.
Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada a dia.
La paraula de "advent" prové del llati i vol dir "arribada"; i la frase "adventus Redemptoris" vol dir "arribada del Redemptor". En el cas cristià, "advent" s'associa amb l'arribada del Nadal, que es correspon al naixement de Jesucrist.
Durant l'advent, en certes cultures, normalment a la cultura cristiana, hom prepara a cada llar i a l'església una corona de flors, anomenada corona d'advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge d'advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cada una d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.
 (Imatge simbòlica de l'advent)





                  

dimarts, 5 de novembre de 2013

El llibre de Jonàs és una narració novel·lada, amb elements mítics i dades fantàstiques, sobre el comportament incorregut d'un profeta que es resisteix a anar a Nínive per cridar-la a la conversió em nom de Jahvè. Al final hi va i ho anuncia, però s'irrita perquè Ninive es converteix i Jahve la perdona. El llibre és una crítica particularisme d'Israel i una caricatura del profeta de té la pretensió de disposar de l'efecte de la paraula que anuncia.

 Jonàs en comptes d'anar a on deu li va manar anar, va fugir cap a Tarsis i Deu enfadat va manar una tormenta sobre el mar amb vent molt fort. Jonas va dir als seus mariners que era culpa seva que li llencin al mar i els mariners intentan tornar a terra pero no poden i llençan a Jonàs al mar i es calma. Deu fa que se'l menji un peix i pasa 3 dias i tres nits a la panxa del peix i aconsegueix sortir. Se'n va cap al Llevant i es fa una cabana i Deu fa que creixi una carbasera per fer-li ombra i no li doni mal de cap amb el sol pero al dia següent es marseix i Jonàs s'emprenya molt perque amb el sol li dona mal de cap i demana la seva mort a Deu.