dimarts, 22 d’abril de 2014

Sant Jordi




 Tot prové d'una llegenda que diu aixi: 

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
El 23 d'abril, a els catalans surten al carrer per celebrar la Festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, el Dia de Llibre i la Fira de les Roses. Les roses, els llibres i els senyeres ocupen els carrers de i els places d'arreu del país. Es commemora la mort de aquets sant, el 23 d'abril a l'any 303. És un dia en què tradicionalment a Catalunya, és el dia dels enamorats. El costum tradicional (des de l'segle XV) es regalar una rosa vermella «com la sang del drac»a l'estimada, actualment, la rosa vermella (que simbolitza la passió) sol anar acompanyada de la senyera i una espiga de blat (símbol de la fertilitat). És un obsequi entre les parelles, però s'efectua també entre tots els éssers estimats (familiars, amics, col · legues). En les últimes dècades es promou també molt la venda de llibres amb signatures dels autors i un descompte en el preu de venda, ja que el 23 d'abril és oficialment, des de 1929, el dia del llibre, pel motiu de la mort Miguel de Cervantes i William Shakespeare en aquest mateix dia de diferent anys.

En Aragó el 23 d'abril es festa perque la festivitat en aquesta data per el regne va ser declarada per les Corts d'Aragó que fos «perpètua, guardada, observada i celebrada solemnement» el 1461, en canvi en catalunya no es un día festiu però si es celebra Sant Jordi

Setmana Santa i els costums

 Origen de les processons

Les tradicionals processons que veiem per Setmana Santa tenen el seu origen en les processons que , des de l'antiguitat , es realitzaven en tots els pobles i religions . Els jueus ja realitzaven processons per Pasqua , Pentecosta i les Festes dels Tabernacles , i els primers cristians es reunien per portar els cossos dels màrtirs fins al Sepulcre . Pot ser això sigui el motiu de que tregin les processons i simbolitza que treuen a Jesús (que es pot considerar un màrtir) en motiu penitencial i netejar els seus pecats.

És cert que les processons de Setmana Santa , tal com es realitzen a Espanya tenen una gran similitud amb les celebracions dels triomfs romans i és possible que, després del Renaixement , algunes d'aquestes ornamentacions de triomf s'anessin incorporant al ritual processional .




Significat de les processons

La participació en una processó significa un homenatge i un reconeixement públic a Jesús , a la Verge o als sants que són portats a camina .

En la Setmana Santa , a més , hi ha un un motiu penitencial : els penitents procesionan per netejar els seus pecats i mostrar públicament el seu penediment . Les llums que porten mostren que caminen cap a la llum que és Crist i sent un acte públic de fe , és una de les més sublims manifestacions externes i públiques amb les quals es demana millorar.

La manifestació privada de la fe passa a ser pública i els carrers es converteixen en una Església . D'aquí el engalanament de les cases , l'adorn dels balcons i el silenci que recorre cadascun dels racons de la Setmana Santa .
Video Setmana Santa preocessons a Sevilla 

Altres celebracions.


Es tipic menjar torrijas en setmana santa.
Es tipic no menjar carn el divendres sant. Sobretot a catalunya es celebra el dia de la mona, que es un tortell o simplement figures de xocolata que els padrins regalan al seus fillols.

La mona de Pasqua és un aliment típic de les regions murciana, valenciana, catalana, aragonesa i castellanomanxega. Un aliment similar, denominat tortell o "roscu" de Pasqua i que es serveix en aquests dates és típic a Astúries i Galícia. És una coca de la Pasqua, la degustació simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.