símbols de la farmàcia

El origen del simbol de les farmacies prove de el deu de la ciencia quimica Hermes, tambe lligat a la medicina. Hermes era considerat com un missatger dels déus i era representat amb un bàcul alado.En l'antiguitat els grecs van establir una relació entre els metges i les serps, ja que aquestes canvien normalment  la pell i semblen rejovenir.
Per aquest motiu es va afegir al bácul dues serps enroscades al seu voltant , pero mes tard el bacul va ser substituit per una copa

La farmacia está representada por muchos símbolos. Los más conocidos son la Copa de Higía y la cruz griega.

  --------------------->
 Hi ha un altre explicacio respecte la segona imatge, apareix la serp al voltant de la copa. Aquest rèptil representava , per als grecs , font de saber i de rejoveniment , ja que muden de pell , i era justament el que esperaven aquests en anar al metge i rebre algun remei remei per rejovenir .

Respecte la copa hi ha una altre versio que diu que no deriba de cap bàcul del Déu Hermes , ni del bastó d'Asclepi o Esculapi . Es tracta d'una altra divinitat : la deessa Higía , filla d'Asclepi . Aquesta deessa grega i romana , era considerada deessa de la curació , la neteja, la salut i la higiene , paraula de la qual deriva el seu nom .
Aquesta deessa era representada com una dona jove per el cos anava cargolada una serp que acabava per donar el seu verí en una ''vasija griega'' ( no una copa ) que la deessa tenia a la mà dreta .Així és que , es va suprimir la imatge de la deessa i en lloc del vas grega van posar un caliz .
La creu verda , s'usa en comunitats farmacèutiques d'Espanya i França . S'utilitza només per simbolitzar les oficines de farmàcia , i no com a símbol de la professió farmacèutica . La raó és l'estat de puresa , ja que aquesta simbologia en totes les cultures sempre va representar un estat de perfecció i puresa divina . I és aquest estat de puresa " gairebé divina " el qual s'espera aconseguir amb l'obtencio del remei ben dosificat gràcies a l'art i la ciència del professional farmacèutic .

Video dels símbols de la farmàcia 

NADAL

NADAL

És la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica, la Protestant i algunes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales, com ara lagrega, la romanesa i la búlgara, celebren Nadal el 25 de desembre (la tradició afirma que des de Liberi I). Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales, en canvi, com ara la de Constantinoble i la russa, el celebren el 7 de gener, ja que no van acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari juliàde l'època romana.

Malgrat el seu origen marcadament religiós, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó. En català, la paraula Nadal ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons usen el terme Christmas, que significa "missa de Crist", i en algunes llengües germàniques com l'alemany la festa s'anomena Weihnacht, que significa "nit de benedicció".

A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial. Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre, lesnadales, les estrenes, les postals de Nadal,el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.

Nadal als Països Catalans disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és la realització del pessebre (que també es fa en molts altres indrets de tradició cristiana) i una altra el tió de Nadal (una tradició compartida amb l'Aragó i Occitània), també anomenat tronc, tronca o simplement tió. També ho és el fet de celebrar Sant Esteve, el dia després de Nadal, per a poder-se reunir així amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar per Nadal. En aquest dia especial els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen alguns diners.

TRADICIONS

A moltes comarques es fa la rabassa de Nadal, on el fillol dóna una felicitació al padrí, i aquest li respon amb un regal, que segons el lloc pot ser un tortell de Nadal o un present. També és molt típic a molts pobles de Catalunya anar a veure Els Pastorets, representació teatral centrada en l'adveniment de Jesús. És tradicional a les Balears, la recitació dels Poemes de Nadal, per part dels infants de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a canvi de llur actuació.

Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, a Mallorca i a l'Alguer s'interpreta tradicionalment, de l'edat mitjana ençà, el Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les Matines de Nadal, i que relata com serà la fi del Món i el dia del judici final. La tradició del cant de la Sibil·la a Mallorca va ésser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO l'any 2010. A Menorca, Ontinyent, Barcelona, Gandia i altres poblacions dels Països Catalans s'ha recuperat des de fa uns anys el Cant de la Sibíl·la i s'interpreta en algunes esglésies. Com a trets no exclusius delPaís Valencià, es pot destacar el costum de donar les estrenes la vesprada de Nadal als infants segons van cantant nadales.

Villancicos, o nadales

MENJARS TIPICS DE NADAL

El menú típic de la cultura catalana pel dia de Nadal és l'escudella i la carn d'olla de primer i tall de segon. L'escudella és un brou molt complet que es fa amb tota mena de carn (vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc...), així com amb la tradicional pilota (carn picada, all i julivert), patates i cigrons. De primer, per tant, se serveix el brou amb galets grans (típics de Nadal) i es treu a taula tota la carn d'olla que s'ha utilitzat per poder servir-se acabada la sopa. De segon, segons la tradició s'ha de servir tall, és a dir, carn. El més habitual és que sigui pollastre o vedella al forn o a l'ast. Aquest àpat s'acostuma a acompanyar de cava o vi negre. Per postres es serveixen els torrons i lesneules acompanyats de moscatell.

ADVENT

En la religió cristiana, s'anomena advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià.

Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada a dia.

La paraula de "advent" prové del llati i vol dir "arribada"; i la frase "adventus Redemptoris" vol dir "arribada del Redemptor". En el cas cristià, "advent" s'associa amb l'arribada del Nadal, que es correspon al naixement de Jesucrist.

Durant l'advent, en certes cultures, normalment a la cultura cristiana, hom prepara a cada llar i a l'església una corona de flors, anomenada corona d'advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge d'advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cada una d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.

Video on explica que es l'advent

 (Imatge simbòlica de l'advent)